L’implacable procés de turistització que viu Barcelona és, d’una banda, valorat com un èxit colossal per part d’administracions públiques i empreses privades, que s’afanyen a posar sobre la taula, en primer lloc, que la ciutat de Barcelona –o el model Barcelona o la marca BCN–, és avui un dels objectes més preuats en el mercat internacional de destinacions turístiques: “la millor botiga del món”, com proclama una campanya publicitària municipal sostinguda en el temps. I, en segon terme, és clar, s’hi argumenten les suposades bondats d’un negoci que produeix milions i milions d’euros i que constitueix, avui dia, un dels factors clau de l’economia local.


En canvi, són cada vegada més nombroses les veus de veïns i veïnes que, a peu de carrer, protesten contra el que consideren una aclaparadora invasió turística per terra, mar i aire, que ha acabat per desvirtuar la vida quotidiana al cor de la ciutat. Una certa turistofòbia aflora en la Barcelona actual, ja que el sentiment antiturístic creix any rere any, com ho sintetitza sense embuts una pintada apareguda cap al 2007 al carrer del Carme, al nucli antic de Barcelona: “tourists, you are the terrorists”.


L’aportació que es presenta analitzarà, doncs, des d’una perspectiva històrica i antropològica aquest problemàtic procés de doble direcció, marcat pels forts contrastos entre la ciutat viscuda, d’una banda, i la ciutat representada, promocionada i visitada, de l’altra.

Un projecte de recerca del Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ)

Article sobre el projecte a la Revista d'Etnologia de Catalunya:
la_barcelona_turistitzada.pdf